Iglesias i Santuari a Villena
Espais sagrats que donen ànima a la festa
Les Festes de Moros i Cristians de Villena no s’entenen sense la seua profunda connexió religiosa. Més enllà del colorit de les desfilades o el baluern dels arcabussos, la devoció a la Virgen de las Virtudes, Patrona de la ciutat, és l’eix que articula tota la celebració. Les esglésies de Santiago Apòstol, Santa María i el Santuari de La nostra Senyora de “Las Virtudes” no són sol monuments històrics: són espais vius que acullen alguns dels actes més emotius i simbòlics de les festes.
Església Arxiprestal de Santiago Apòstol
Situada en ple centre històric, l’església de Santiago és el temple més emblemàtic de Villena.
La seua imponent façana renaixentista i el seu interior gòtic-llevantí són el marc d’algunes de les citas més especials del calendari fester.
Lloc de trobada de la tradició festera
Durant els dies previs a les festes, l’església de Santiago acull la missa oficial d’inici de festes, presidida per la imatge de la Verge en el seu altar major. També és escenari de l’acte del “Besapiés”, un dels moments més íntims i sentits: centenars de persones, abillades o no amb el seu vestit de comparsista, s’acosten a besar el peu de la imatge en senyal de respecte, fe i gratitud.
En el seu interior també tenen lloc concerts de música festera, lectures solemnes i trobades oficials entre comparses i autoritats.
El temple, adornat amb flors, estendards i símbols de les festes, es convertix en un espai de comunió entre la tradició religiosa i la cultura festiva.
La Verge en l’altar major
Durant els dies de festa, la imatge de la Virgen de las Virtudes presidix l’església des de l’altar major, envoltada de ciris i ofrenes. És habitual veure entrar a festers de totes les comparses per a demanar protecció o agrair els moments viscuts.
Església de Santa María
L’església del *Rabal i del poble fester
Situada en el barri del “Rabal”, Santa María és un altre dels temples que cobra protagonisme durant les festes.
Encara que de menor grandària que Santiago, el seu valor simbòlic és immens, ja que representa l’arrelament popular de la celebració i la implicació de tots els barris de la ciutat.
Actes de participació i tradició
En Santa María també se celebren actes religiosos vinculats a les comparses i a la Regidora Major, figura que representa l’elegància i el compromís de la dona festera. Este temple, íntim i pròxim, servix d’escenari per a moments de recolliment, oració i convivència enmig del fervor festiu.
La processó en el seu pas per l'Església de Santa María.
Santuari de La nostra Senyora de les Virtudes
A 5 km del centre urbà, en plena naturalesa, es troba el Santuari de la Virgen de las Virtudes. Este lloc és el cor espiritual de les festes, ja que va anar ací on, segons la tradició, es va obrar el miracle que va salvar a Villena de la pesta en el segle XV. Des de llavors, la Verge va ser proclamada Patrona de la ciutat i cada setembre és homenatjada amb la celebració més important de l’any.
La Romeria: inici i tancament del cicle fester
Cada any, l’últim diumenge d’agost, milers de villeners participen en la Romeria de pujada: una processó festiva en la qual la imatge de la Verge és traslladada des del santuari fins a l’església de Santiago, ja en el centre de Villena. Este acte marca l’inici de les festes, acompanyat per comparses, música, arcabussos i una emoció col·lectiva que desborda cada racó del camí.
Durant els dies festius, la imatge roman a Villena, presidint els actes religiosos des de l’altar major. I el 9 de setembre, amb el cor encollit, se celebra la Romeria de retorn, en la qual la Verge torna al santuari entre llàgrimes i comiats. És l’acte final de les festes, el moment en què Villena s’acomiada de la seua Patrona fins a l’any següent.
Més que un temple, un símbol d’identitat.
El Santuari de “Las Virtudes” és molt més que un edifici religiós: és el símbol espiritual de Villena, el lloc on comença i termina cada acte fester. És ací on la fe es convertix en festa, on la història es transforma en tradició i on cada pas de la Verge és acompanyat per milers de cors agraïts.