Origen de les festes de Moros i Cristians de Villena
Una tradició viva des de 1476
La història de les Festes de Moros i Cristians de Villena comença l’any 1476, quan la ciutat proclama a la Virgen de las Virtudes com la seua Patrona i advocada contra la pesta. Arran d’esta proclamació naix una promesa col·lectiva: realitzar dos romeries a l’any al Santuari de la Verge, situat a uns 7 km del nucli urbà. Eixe compromís espiritual es va convertir amb el temps en una manifestació festiva profundament arrelada en la identitat de Villena.
Any 1905. Desfilada al carrer Nou.
La Soldadesca: els orígens festius
Durant els segles XVI i XVII, les romeries van començar a prendre forma pròpia. La soldadesca, una milícia local armada, es va sumar als actes amb desfilades organitzades, arcabussos i salves d’honor. Ja en 1586 hi ha constància de la seua participació en romeries, i en 1638 ho feien de manera regular. Esta milícia va ser l’embrió del que més avant es transformaria en les comparses.
Del fervor religiós a l'espectacle cívic
Al començament del segle XIX, s’incorporen les ambaixades teatrals i els primers enfrontaments simbòlics entre moros i cristians. En 1838, apareixen les primeres comparses, s’introduïx l’efígie de Mahoma —portada de Biar— i s’erigix el primer castell d’ambaixades. A més, a causa de l’expulsió dels frares després de la desamortització de 1835, la Verge comença a traslladar-se a la ciutat, canviant el sentit original de la romeria.
En 1845 les festes ja es documenten com a «Festes de Moros i Cristians», i en 1848 es fixa l’esquema bàsic de celebració entre els dies 6 i 9 de setembre, estructura que ha perdurat, amb ampliacions, fins als nostres dies.
Primeres comparses i desenrotllament inicial
En 1849 es registren quatre comparses: “Moros”, “Cristianos”, “Romanos” i “Estudiantes”. En 1863 el número es reduïx a tres (desapareixen els “Estudiantes”), i en 1884 ja hi ha nou agrupacions. La xifra definitiva de 14 comparses s’establix en 1967, dividides en dos bàndols:
Bàndol Moro: “Moros Viejos”, “Moros Nuevos”, “Bando Marroquí”, “Moros Realistas”, “Moros Nazaríes”, “Moros Bereberes” i “Piratas”.
Bàndol Cristià: “Estudiantes”, “Marinos Corsarios”, “Andaluces”, “Labradores”, “Ballesteros”, “Almogàvares” i “Cristianos”.
Any 2009. Desfilada Mores Berbers.