Evolució de les Festes de Moros i Cristians de Villena
De promesa espiritual a festa monumental
El que va començar com un acte de fe s’ha transformat al llarg de més de cinc segles en una de les festes més singulars d’Espanya. La romeria devocional, acompanyada per la soldadesca i les seues salves d’arcabusseria, va ser el germen d’una celebració que ha sabut evolucionar sense perdre les seues arrels.
Villena, 3 segles vivint la festa.
La consolidació del model fester
En el segle XIX, l’esquema fester es formalitza: desfilades, ambaixades, actes religiosos i teatralització. La creació de les comparses es basa en l’antiga estructura militar: capitans, alferes, caps, arcabussos, banderes… La tradició es reforça i, amb el temps, s’amplia.
En 1849 ja es compten quatre comparses (Moros, Cristians, Romans i “Estudiantes”), que passaran a ser 14 comparses des de 1967, dividides entre els bàndols Moro i Cristiano, cada una amb el seu propi estil, història i simbolisme.
Actes que han marcat l'evolució.
L’Entrada: desfilada emblemàtica per a rebre a la Verge amb salves.
“La Cabalgata”: creada en 1955, com a desfilada nocturna amb espectacularitat visual.
La Conversió del Moro al Cristianisme: una representació única de forta càrrega simbòlica.
Les Ambaixades: teatralitzades al Castell de la “Atalaya”, amb oratòria, pólvora i emoció.
El volteig de banderes: un dels gestos més representatius, executat pels alferes enfront de la Verge.
Romeria a la Virgen de las Virtudes.
Participació i creixement
L’evolució de les festes també es mesura per la seua creixent participació. En 1970 es crea la Junta Central de Festes per a coordinar la seua organització al costat de la Junta de la Verge. En 1988 s’incorpora oficialment la participació femenina, la qual cosa impulsa encara més el creixement.
En l’actualitat, prop de 11.000 persones participen activament en les festes, la qual cosa convertix a Villena a la ciutat amb les Festes de Moros i Cristians més participatives d’Espanya —i fins i tot del món.