Moros Viejos
La més antiga, la més històrica
Fundada al voltant de 1843 —encara que la seua existència es documenta fins i tot abans—, la Comparsa de “Moros Viejos” és la degana de les comparses del bàndol moro a Villena i una de les peces clau per a entendre l’evolució de les nostres festes.
Història viva de les festes
Els “Moros Viejos” són ja esmentats en 1838, any en què van participar en el trasllat de La Mahoma des de Biar, la qual cosa demostra que el seu origen es remunta a dècades anteriors. El primer document oficial que els nomena data de 1846, fent referència a les festes de 1845.
Originalment coneguts simplement com la Comparsa de Moros, amb l’aparició d’una nova comparsa del mateix bàndol, es va començar a usar-se el sobrenom de “Vells” per a distingir-los, mentres que als nouvinguts se’ls va denominar “Moros Nuevos”.
Tradició, estil i caràcter militar
Una de les senyes d’identitat més recognoscibles dels “Moros Viejos” és la seua estètica inspirada en els Gastadors de l’exèrcit espanyol, d’on van adoptar tres elements molt característics: motxilla, pic i davantal de cuir marró. Estos accessoris, juntament amb el fet de portar l’arma al braç dret —com es feia en l’exèrcit fins a 1850—, donen al conjunt un aire marcadament militar.
Este caràcter es reflectix també en la seua manera de desfilar: pas ferm, estil militar i al ritme de pasdoble, la qual cosa els conferix una presència imponent i solemne en cada acte en el qual participen. Han conservat el vestit d’esquadra de gastadors, encara que no així el de arcabusser, que sí que perdura en comparses com la de Moros de Sax.
Més que una comparsa, un símbol
Els “Moros Viejos” no sols representen una tradició, sinó també un llegat. La seua història, la seua estètica i el seu paper dins dels actes més importants de les festes (com l’Ambaixada del Moro al Cristià o el trasllat de La Mahoma) els convertixen en símbol de respecte, continuïtat i orgull fester.