Moros Nuevos
Tradició, germanor i pas ferm des de 1854
La Comparsa de “Moros Nuevos” naix, segons la tradició oral, l’any 1854, impulsada per la inquietud d’un grup de traginers villeners que mantenien estreta relació comercial i personal amb els seus homònims de la ciutat d’Alcoi. Aquells viatges, carregant paper i draps cap a La Manxa i Extremadura, van servir també per a portar a Villena inspiració festera: la de la Filà La Llana, una de les comparses mores alcoianes més emblemàtiques.
Herència militar i senyes d'identitat
Com els seus companys del bàndol moro, els “Moros Nuevos” van adoptar elements propis dels Gastadors militars de l’exèrcit espanyol. Porten motxilla i davantal de cuir negre, i porten l’arma —el característic “pic”— al braç esquerre, tal com ho van fer els gastadors entre 1850 i 1859. Va ser en 1860 quan Juan Menor i Menor va encarregar set arcabussos iguals a la ciutat armera d’Eibar, la qual cosa va portar a alguns a interpretar erròniament eixe any com el de la fundació de la comparsa, ignorant el valor de la transmissió oral i la memòria popular.
Gent del raval, cor del poble.
La comparsa va tindre les seues arrels en el raval villener, amb noms i sobrenoms que ressonen amb força en la història local. Fundadors com Pedro Hurtado Menor, Juan Menor i Menor “El tío Juan el Cura”, Pedro Calomardo García “Periquín”, o Luis García Poveda, i sobrenoms entranyables com “El Cachano”, “Caratorta”, “Costillares”, “Volteta”, “Cuco el trompeta” o “el tío Lola” formen part de l’ànima dels “Moros Nuevos”.
Una comparsa amb identitat pròpia
Els “Moros Nuevos” han sabut conservar la seua essència al llarg de més de segle i mig d’història. Amb un estil de desfilada sòbria i elegant, han mantingut el respecte pel seu origen i el seu llegat, sent sempre una part fonamental dels actes més solemnes de les festes, com l’Ambaixada del Cristià al Moro o la participació en la Romeria de comiat de la Verge.
Hui, continuen sent un referent del bàndol moro, un símbol de tradició viva i un exemple de com les festes de Moros i Cristians són, a Villena, una herència col·lectiva que s’escriu des del més profund del poble.