Marino Corsarios
Esperit combatiu, herència naval i fidelitat sense condicions
La Comparsa de “Marinos Corsarios” és hereua directa de l’antiga Comparsa de Mariners, l’origen documentat dels quals es remunta almenys a 1884. Encara que no es coneix amb exactitud el seu any de fundació, la seua presència forma part de la història més antiga de les Festes de Moros i Cristians de Villena.
Durant dècades, van desfilar amb el típic uniforme de mariners —pantalons blancs, guerrera i barret blau—, fins que en 1957 van adoptar un nou abillament inspirat en els oficials de la Marina Espanyola, amb jaqueteta blava amb galons d’almirall i gorra blanca de plat.
El canvi de rumb: naix el Corsari
Eixe vestit de tall militar només va durar dos anys. En 1959, la normativa festera imposada per les autoritats locals va prohibir uns certs uniformes considerats anacrònics, entre ells el dels Mariners i el dels Americans. Esta decisió va portar a la comparsa a sol·licitar la dispensa per a no participar en les festes de 1960 i, lluny de desaparéixer, van decidir reinventar-se per complet.
Així, en 1963, naixen oficialment els “Marinos Corsarios”, amb nou nom, nova imatge i un esperit renovat. Des de la seua aparició, es van guanyar ràpidament el favor del públic i de la comunitat festera, convertint-se en una de les comparses més nombroses en molt poc temps.
Pocs, però ferms
Hui, els “Marinos Corsarios” són la comparsa menys nombrosa de les festes, amb menys de 200 socis actius. Però el que els falta en número, ho compensen amb escreix en compromís, lliurament i passió. Cada integrant viu el seu comparsa amb una intensitat que és difícil trobar en agrupacions més grans. La seua presència en actes com L’Entrada, Ambaixades o la Processó és sempre sòbria, elegant i molt cuidada.
Una comparsa amb identitat pròpia
L’estil visual, la tradició naval reinterpretada des de l’enfocament fester i la fidelitat dels seus socis fan dels “Marinos Corsarios” una comparsa singular. Lluny de conformar-se, han sabut adaptar-se, reinventar-se i mantindre viva una història de més d’un segle de participació en les festes.
El seu llegat no és només estètic o històric, sinó també humà: representen l’exemple de com una comparsa pot sobreviure, resistir i brillar gràcies a la voluntat col·lectiva, l’orgull fester i la capacitat d’adaptar-se sense perdre la seua essència.