Ballesters
Evolució, caràcter i elegància des de 1966
Tot va començar en 1928, quan es va fundar la singular Comparsa d’Americans, el caràcter anacrònic dels quals i la seua estètica excèntrica no van passar desapercebuts. Malgrat el seu reduït nombre de socis, es va mantindre activa durant més de 30 anys, i fins i tot va incorporar una esquadra de “indis” en 1948. No obstant això, a la fi dels anys 50, les autoritats festeres van decidir posar fi als anacronismes, i així va nàixer una nova etapa.
De l'exotisme a la reconstrucció
En 1960, els antics Americans van passar a denominar-se Comparsa d’Àrabs, desfilant en el bàndol moro. Encara que al principi van gaudir d’un cert impuls, el projecte no va quallar entre els seus membres, i la comparsa va anar perdent força fins a quedar reduïda a 23 socis en 1964. Llavors va començar a forjar-se una nova identitat, més coherent amb la tradició festera.
En 1966, assessorats per l’historiador José María Soler, es funda la Comparsa de “Ballesteros”, esta vegada en el bàndol cristià, amb una estètica basada en els cossos de ballesters medievals. Així va nàixer una nova etapa, amb major rigor històric i un aire completament renovat.
Joventut, camisa groga i esperit rebel
Després de diverses proves de vestuari, en 1971 es consolida un vestit que marcaria tota una època: camisa groga, pantalons de pana verda, capa, botes de cuir i ballesta. El seu baix cost i aspecte desenfadat van atraure a molts jóvens, i la comparsa va créixer ràpidament.
Durant els anys 70 i part dels 80, els Ballesters van adquirir fama de comparsa irreverent i una mica anàrquica. Molts socis s’implicaven només en les desfilades principals, i després d’uns anys marxaven a altres comparses més formals. No obstant això, esta tendència va anar corregint-se gràcies a l’esforç d’un grup compromés que va establir les bases per a una etapa més madura i organitzada.
Un gir estètic i fester
En la segona mitat dels anys 80, s’aprova un nou canvi integral de vestuari. La cridanera camisa groga desapareix, donant pas a una imatge més sòbria i elegant: camisa blanca, pantalons negres, gipó de vellut en tons marrons i negres, i una nova ballesta que reforça l’aire medieval del conjunt.
Encara que este canvi va suposar una pèrdua de socis, va establir les bases per a una comparsa més cohesionada i valorada dins de la festa. La incorporació de la dona com a sòcia de ple dret en 1988 va consolidar esta transformació i va reforçar el caràcter inclusiu i familiar de la comparsa.